L’origen del convent de Sant Domènec es troba en el testament d’Ermengol X, datat de 1314, en el qual es disposava la fundació d’un convent dominic així com la compra de tot el parament necessari per acollir la comunitat religiosa. Tanmateix, les obres no van començar fins l’any 1323. 

Degut al seu emplaçament ha estat un espai molt vulnerable als efectes dels setges i les guerres que ha patit la ciutat de Balaguer al llarg del temps. De fet, la construcció conserva els vestigis d’aquests conflictes: la façana actual no es correspon amb l’original, és senzillament un mur que tanca l’espai. Això es deu a la destrucció que va patir l’església durant la Guerra de Successió, quan van desaparèixer les quatre capelles al peu de l’església, així com la façana i un dels claustres. 

L’església és d’estil gòtic, d’una sola nau i amb un absis poligonal de set cares cobert amb voltes de creueria. La coberta, a doble vessant, es recolza sobre arcs diafragma, típics de l’arquitectura gòtica catalana. 

Quant al claustre, sembla que originàriament n’hi hauria hagut dos: el de l’Expansió i el del Retir, aquest darrer actualment desaparegut. El que es conserva està format per quatre galeries, amb columnes esveltes, arcs apuntats i calat trilobulat interior. El pati central té una cisterna soterrada des d’on s’abastia d’aigua el convent.