Història recent: Es tracta d'un edifici inaugurat l'abril de 1930 que ha tingut diferents usos al llarg de la seva historia. L'any 2002-2003 inicia el seu funcionament l'Institut d’Educació Secundària Vall d’Hebron. Es tracta d’un centre que sorgeix com a conseqüència de la fusió de dos instituts, l’Institut Carles Riba (1977, BUP) i l’Institut Patronat Ribas (1977, FP).

Cada un dels antics IES ocupava una banda de l’edifici compartint espais com la biblioteca, la cafeteria i el recinte exterior. El sorgiment de l’actual Institut Vall d’Hebron ha permès consolidar un centre amb una de les ofertes educatives més àmplies de la ciutat de Barcelona.

L’edifici: Obra iniciada als anys vint, fou inicialment, 1930, un orfenat i escola. Consta de quatre pavellons de planta baixa i tres pisos separats per un cos central destinat a capella, actualment biblioteca, en conjunt d’obra construïda té 9000 m2. En els diferents espais s’hi troben detalls d’estil barroc així com d'arquitectura catalana. Les portalades i finestres son de pedra artificial i les façanes de maó vist. 

L’arquitecte: Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21/03/1858 - 1/09/1931). La majoria de les seves obres es troben a Barcelona; autor prolífic, ha estat possiblement l'arquitecte amb major nombre de construccions a la ciutat (prop de 300 edificis documentats). D'estil eclèctic, amb una certa tendència classicista, estigué proper al modernisme de moda en l'època.

Es poden distingir a la seva trajectòria tres etapes: abans de 1900 treballa amb un estil eclèctic, monumental i grandiloqüent; de 1900 a 1910 s'apropa més al modernisme, el que es percep en un major sentit decoratiu de la seva obra en aquestes dates, amb especial influència de l'art rococó; i des de 1910 (Patronat Ribas-Institut Vall d’Hebron) roman en un estil classicista d'influència francesa, allunyat de les modes del moment.